Vint-i-nou

Arribats a aquest punt on no he tingut més remei que assumir que no hi ha marxa enrere ni possibilitat de parar el temps, puc afirmar, gairebé cridant, que m'agrada fer anys; m'espanta molt més no fer-los. Tanmateix, es produeix un fet curiós (i que odio) el dia que arribes a una xifra que tanca una dècada: alguns coneguts, familiars o amics creuen oportú escriure’t només per recordar-te que ja no estàs massa lluny del que se suposa que és una altra etapa de la teva vida. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

Perdó, pero no mucho

Tres minuts després -ni dos ni quatre- he començat a sentir-me malament. Potser no calia sortir del cotxe d’aquella manera; potser, aquell noi, no mereixia l’escridassada que li he fotut amb un francès ple d’accent per intentar passar davant meu a la cua del Drive del Carrefour -que consisteix, bàsicament, en una cua de cotxes esperant que un/a noi/a els hi porti la compra que han fet per internet-. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

Tot anirà bé, però diferent

stava immersa en un escrit que tenia com a únic objectiu mostrar la meva gran indignació amb la classificació del Benidorm Fest. Jo era, evidentment, team Rigo i, encara avui, em sembla fortíssim que no fos ella la vencedora. M’havia eclipsat el seu Ay, mamá. Tot el conjunt, la música, la lletra, el ball; el fet d’estar davant d’una escena diferent. Feia temps que no m’obsessionava d’aquella manera. I immersa, fa poc més d’una setmana, vaig rebre el missatge: ja és al cel. La seva mare, i jo que no em podia treure la cançó del cap. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

Si me queréis, omitirse

Fa 1 any, 10 mesos i 14 dies -17 dies si éreu a Catalunya- va començar un confinament i una pandèmia que, a dia d’avui, encara dura. Qui ens ho hagués dit, eh? Estarem d’acord en que aquesta pandèmia ens ha tret més coses de les que ens ha donat. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

La nevera

Dissabte al vespre la nevera va deixar de funcionar… Quina merda! Realment, no era conscient de tot el que feia per nosaltres. Tot a la brossa; encara sort que no estava massa plena. Només feia sis mesos que compartíem vida, àpats, alguns de bons i d'altres no tant. I sembla poc però havia arribat a estimar-la, tot i que confesso que em va costar arribar a aquest punt, agafar-li carinyo. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

La gran explosió

D'explosions, n'hi ha de molts tipus. Trobem explosions en la química i en la física, en l'astrofísica, en la demografia i, fins i tot, en la fonètica. Totes elles, clar és, amb les seves particularitats però, també, solen compartir dues generalitats: "alliberament" i "brusc". Per tant, una explosió, així de primeres, no sembla una cosa massa atractiva. Però el fet és que existeixen i hi hem d'aprendre a conviure. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]

Cases

He començat a notar-la i ja no hi ha res a fer. És d'aquelles coses que quan apareixen, s'hi queden. No ho pots controlar. Estic sorpresa, no us mentiré, encara és massa d'hora. Realment, no ho entenc. Tant sols tres mesos i massa poc viscut. M'envaeix tot el cos; és difícil d'explicar. [Si vols continuar llegint, fes clic al títol]